Vida domèstica
Al carrer de la Independència van posar un carril per a bicicletes i altres vehicles elèctrics. Jo no m’havia acabat els cacauets i eren força dolents. Mentre hi pensava m’havia vingut al cap aquella vegada que la dona em va dir que havíem de comprar un colador xinès i vam anar a comprar-lo a un a botiga especialitzada. Encara érem joves, així que vam estar una bona estona discutint quina mena de colador xinès era el més adequat per a la nostra cuina i la nostra manera de colar les coses. —Vols dir que n’hi ha tants tipus, de coladors xinesos? —li vaig insinuar. —Ja ho crec —va dir la meva dona—. No saps tu bé com són de complicats, els xinesos, en matèria de coladors! Al final, com que jo no tenia més ganes de discutir (per alguna cosa soc més gran que la meva dona i les ganes de discutir, amb l’edat es redueixen fins a límits insospitats) vam acabar per comprar un passa-puré de tota la vida. I van deixar la complicació dels xinesos per a la gent jove, si és que...