El programa
A en Gustau no li agradava gens mirar la tele. Trobava que la vida dins una pantalla no era altra cosa que una manera ben absurda i estúpida de cansar-se els ulls. I pitjor era observar-la a través d'una pantalla d'ordinador, per molt gran que fos. Una matinada, però, tot va canviar. En Gustau es va despertar a les quatre -ho va comprovar en el rellotge de la tauleta de nit-, va anar al lavabo a orinar com tenia per costum i, en plena concentració en aquest afer, va sentir un cata-crac provinent de dalt el seu cap, va mirar cap al sostre del petit lavabo i va veure com una placa s'il·luminava, se'n desprenia lentament fins a situar-se davant els seus ulls esbatanats, (en Gustau era dels qui orinaven asseguts i sense encendre el llum). Al cap de poc, es va trobar que tenia una pantalla molt a prop de la cara, quasi tocant-li el nas, de manera que havia de fer un esforç per centrar la mirada i enfocar bé l'escena. Quan va aconseguir...