Kaisa Tuominen, una finlandesa que viu a Banyoles ha ideat una aplicació per a telèfon mòbil per a les dones en estat. És un sistema per mantenir-se en forma i permet fer un pla de part a partir de 200 preguntes. La veritat és que, des de la meva més absoluta ignorància, em costa imaginar quin tipus de pregunta ha confegit la senyora Kaisa per a entrenar les futures mares.
Un part és com fer l'amor... segreguem les mateixes substàncies i això ens permet enamorar-nos del bebè.
La societat ha perdut la confiança en la dona i en el seu poder per donar a llum. S'ha transformat el part en una malaltia en què cal actuar i que cal guarir ràpidament.
Fraga ha mort com va viure, amb impunitat, sense que el sistema democràtic li demanés unes òbvies responsabilitats en la seva participació activa en un règim dictatorial, assassí i de terror com va ser el franquisme.
Una vegada vaig sentir dir a l'escriptor Miguel Delibes, quan ja estava malalt, que mentre veia com s'acostava el final, mirava al seu interior i no hi trobava més que banalitat. I afegia l'autor d'El camino: “Comparats amb els morts, els vius som insuportablement banals.”
el que dóna sentit a tot plegat encara no ha arribat i que, quan arribi, no ho viurem. Nosaltres morirem i les nostres obres –bones o dolentes, transcendents o banals– romandran.
procurem que faci front a la vida amb una càrrega més lleugera i respectem el silenci dramàtic de qui el va deixar dins d'una capseta amb el cor encongit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada